Comportaments i hàbits segurs en la utilització dels ordinadors
- 04/03/2020 00:00
Missatgeria instantània, xats: Són comunicacions que viatgen sense encriptar, pel que és relativament senzill filtrar-les i accedir. Igualment senzill és suplantar la identitat d’algú a Internet, amb el fi d’enganyar a les amistats i accedir a informació confidencial.
S’ha d’aplicar el mateix sentit comú que en qualsevol altre entorn. De la mateixa manera que no parlariem dels nostres hàbits o intimitats amb un desconegut que passa pel carrer, hem de fer el mateix en l’àmbit d’Internet. A l’igual que no deixariem entrar a casa un desconegut, no hem d'acceptar —i molt menys executar— arxius que ens enviï un desconegut.
Si algun dels nostres amics o coneguts a través d’aquestes comunicacions, mostra un comportament estrany (fent moltes preguntes o fent comentaris no habituals), tancar la sessió de missatgeria instantània i tractar de localitzar-lo per altres mitjans (en persona, per telèfon..).
Correu electrònic: Similars a l’anterior. No obrir missatges de remitents i assumptes desconeguts, eliminar-los posteriorment i no obrir cap arxiu que continguin. El mateix en el cas dels spams (correus publicitaris indesitjats). En aquests casos, no respondre mai al remitent o pitjar en cap vincle que contingui, inclòs si aquest vincle es presenta com una via per esborrar-nos d’una suposada llista de destinataris.
Compres a Internet: Comprar sempre en establiments de qualitat i serietat contrastada. Aquests han d’ésser llocs segurs, i l’adreça web de les pàgines de transaccións ha de començar per ‘https://’. No enviar mai el número de la targeta de crèdit per correu electrònic.
Navegació web: Desconfiar dels enllaços publicitaris o anuncis poc clars, i més encara de les finestres emergents que apareixen sobtadament al navegador. En ocasions, aquestes darreres simulen missatges mostrats pel nostre propi ordinador, per tal d’enganyar-nos i pitjar en algun vincle.
S’ha d’aplicar el mateix sentit comú que en qualsevol altre entorn. De la mateixa manera que no parlariem dels nostres hàbits o intimitats amb un desconegut que passa pel carrer, hem de fer el mateix en l’àmbit d’Internet. A l’igual que no deixariem entrar a casa un desconegut, no hem d'acceptar —i molt menys executar— arxius que ens enviï un desconegut.
Si algun dels nostres amics o coneguts a través d’aquestes comunicacions, mostra un comportament estrany (fent moltes preguntes o fent comentaris no habituals), tancar la sessió de missatgeria instantània i tractar de localitzar-lo per altres mitjans (en persona, per telèfon..).
Correu electrònic: Similars a l’anterior. No obrir missatges de remitents i assumptes desconeguts, eliminar-los posteriorment i no obrir cap arxiu que continguin. El mateix en el cas dels spams (correus publicitaris indesitjats). En aquests casos, no respondre mai al remitent o pitjar en cap vincle que contingui, inclòs si aquest vincle es presenta com una via per esborrar-nos d’una suposada llista de destinataris.
Compres a Internet: Comprar sempre en establiments de qualitat i serietat contrastada. Aquests han d’ésser llocs segurs, i l’adreça web de les pàgines de transaccións ha de començar per ‘https://’. No enviar mai el número de la targeta de crèdit per correu electrònic.
Navegació web: Desconfiar dels enllaços publicitaris o anuncis poc clars, i més encara de les finestres emergents que apareixen sobtadament al navegador. En ocasions, aquestes darreres simulen missatges mostrats pel nostre propi ordinador, per tal d’enganyar-nos i pitjar en algun vincle.