Notícies

En el marc de la funció de prevenció de delictes del Cos de Policia, volem informar de suposats intents d'estafa que s'han detectat darrerament al Principat d'Andorra, alguns d'ells intentats per diferents mitjans tecnològics.

Els podem dividir en cinc grans grups, tot i que algunes modalitats poden pertànyer a més d'un.

Phishing:
Es tracta d'una modalitat en la que mitjançant missatges de correu electrònic o missatges telefònics (SMS) el presumpte delinqüent intenta obtenir dades personals i/o bancàries de les víctimes.
Per tal d'arribar a enganyar als destinataris de les comunicacions, es creen pàgines web falses d'aparença real (pàgines d'entitats bancàries, oficials o d'altres) i es demana que la víctima introdueixi les seves dades personals. La justificació de la petició de les mateixes pot variar des de una suposada comprovació de les dades, un problema de seguretat, o el cobrament d'un premi (fictici).
Els estafadors envien correus o missatges SMS indiscriminadament amb la intenció de "pescar" alguna víctima que "piqui" l'esquer i els hi faciliti les dades sol·licitades. Un cop s'han facilitat les dades, aquestes s'empren per efectuar disposicions patrimonials, vendre-les a tercers, o utilitzar els comptes de correus, o fins i tot l'ordinador de la víctima, per enviar Spam (correu brossa).

Cartes Nigerianes:
S'anomenen amb aquest nom una sèrie d'estafes que inicialment tenien el seu origen en aquest país, malgrat que actualment s'han expandit a d'altres països africans del seu entorn, o que fins i tot s'efectuen des d'Europa, sent els seus autors de procedència africana o d'altres nacionalitats.
La característica principal és que fan arribar cartes (físiques, fax, correus electrònics, etc.) on es proposa alguna mena de negoci, generalment de grans quantitats de diners, i es cerca algun inversor o col·laborador a Europa per poder tramitar-lo, a canvi de grans comissions de diners. Es pot tractar de cobraments d'herències suposadament dipositades a bancs europeus, premis de loteries, diners amagats a les autoritats del seu país, etc.
L'engany comença quan algú s'interessa per l'oferta i llavors li comencen a demanar diners per tal de finançar l'operació (pagaments d'honoraris d'advocats, impostos, suborns o d'altres). Normalment quan la víctima ja ha fet algun enviament de diners, sempre hi ha d'altres motius pels quals li tornen a demanar més diners per poder fer l'operació. En alguns casos, afortunadament no tenim constància al Principat que s'hagi produït cap, la víctima arriba a viatjar al país d'origen del negoci, per tal de reclamar o interessar-se pel seu negoci, amb el risc que això li pot suposar (segrests, extorsió, etc.).

Una nova modalitat de les "cartes nigerianes" que s'ha detectat és la que noies, normalment joves i atractives, diuen estar en un camp de refugiats a Dakar (Senegal) i necessiten ajuda econòmica per sortir d'allí. Generalment envien les seves fotografies per eMail i sempre acostumen a tenir alguna herència per cobrar en algun país europeu. En aquest cas els delinqüents s'aprofiten d'una imatge seductora (amb propostes de matrimoni), una causa humanitària i l'avarícia, ampliant així la possibilitat de captar víctimes sigui per un motiu o un altre.
Existeixen nombrosos fòrums a Internet on s'informa sobre aquests temes. Sovint només cal introduir el nom donat per la suposada refugiada en algun cercador d'Internet per obtenir multitud de resultats.

Estafa a comerços Online per l'ús fraudulent de targetes de crèdit:
La operativa és la següent: Un client contacta amb la botiga i efectua una compra pagant amb una targeta de crèdit. El comerciant envia la mercaderia al lloc designat sense incidències, i llavors el suposat "client" comença a efectuar compres i més compres de grans quantitats de material i d'imports elevats pagant amb diferents numeracions de targetes. El problema arriba quan el banc del comerciant l'informa que els pagaments s'han efectuat amb targetes robades o clonades. S'han detectat casos al Principat on el comprador es feia enviar la mercaderia a Senegal. Tot i que resulta difícil discernir si un comprador és "legal", hi ha indicis que ens poden posar en alerta davant d'un ús fraudulent de targetes per Internet.
En primer lloc, veure a on s'ha d'enviar la mercaderia: podem començar a sospitar, sense voler discriminar a ningú, de compradors de l'Àfrica Central, que es fan enviar la mercaderia a països com Senegal, Costa de Marfil, Nigèria, etc. En segon lloc, l'increment exponencial de les compres en un termini curt de temps és un altre motiu de sospita, ja que el que està fent el delinqüent és aprofitar per treure el màxim profit possible en el temps del que disposa abans que el comerciant es trobi amb les reclamacions per les utilitzacions fraudulentes de les diferents targetes de crèdit.
El comerç electrònic és segur, i una opció amb un gran futur, però cal sospitar de les operatives "fora del normal" o que presentin indicis com els citats anteriorment.

Un altre tipus d'estafa que es produeix a pàgines web de compra venda de productes consisteix en el següent: el comprador envia un xec per un import superior a l'acordat per la venda, el venedor l'ingressa i envia la mercaderia, llavors el comprador li comunica que ha estat un error del seu banc i li demana que li retorni la diferència per gir postal o alguna empresa d'enviament de diners. Posteriorment el banc comunica al venedor que el xec és fals i el venedor perd la mercaderia i els diners enviats (els sobrants) al comprador.

Clonació de targetes de crèdit:
Quan ens desplacem a l'estranger és imprescindible prendre certes mesures de precaució per tal d'intentar evitar que ens efectuïn una còpia de les nostres targetes de crèdit.
Hem de pensar que existeixen xarxes delictives especialitzades en l'obtenció i clonació de targetes de crèdit, i que tenen membres i/o col·laboradors en multitud de llocs on efectuem els nostres pagaments. És prou conegut el mètode emprat per copiar les dades i els números de seguretat (PIN) en caixers automàtics, mitjançant la col·locació de dispositius i cameres en l'estructura dels caixers, però també podem ser víctimes quan efectuem pagaments en diferents establiments. Cal intentar no perdre de vista, en cap moment, la nostra targeta, ja que en qüestió de segons ens poden copiar les dades amb un petit lector portàtil. En efectuar pagaments a comerços o restaurants, val la pena desplaçar-se fins al lloc on efectuaran el cobrament i que aquest s'efectuï en la nostra presència, prenent cura, si és el cas, de teclejar el nostre número personal al resguard de mirades alienes o fins i tot de cameres de seguretat, intentant tapar amb la mà el teclat numèric. En efectuar pagaments amb targeta a les autopistes de peatge, optar pels carrils automàtics enlloc dels manuals. Les denúncies que rebem per aquest delicte són cada dia més nombroses i d'imports considerables.

Compra d'immobles:
S'han constatat dos tipus d'operacions relacionades amb la presumpta compra d'immobles. La primera és una variant de les esmentades "Cartes Nigerianes", en la qual una persona s'interessa, a través d'Internet, per la compra d'un habitatge i inicia les negociacions amb la immobiliària o el promotor, arribant a un punt on el presumpte client demana a la immobiliària una transferència de diners per tal de pagar uns suposats honoraris al país del comprador. Tenim constància d'un cas on el comprador deia ser un home de negocis de Costa de Marfil.

En el segon cas, més greu, es tracta de persones que poden arribar a contactar físicament amb el venedor, venint al Principat d'Andorra, i amb el compromís d'adquirir un immoble de gran valor sol·liciten el canvi d'una quantitat important de diners en bitllets grans (normalment de 500 euros) per bitllets d'un valor facial inferior, amb l'excusa que així els hi serà més fàcil ingressar-los al seu banc a l'estranger i així podran efectuar el pagament amb un xec bancari o transferència. Diem que es tracta d'un intent d'estafa més greu degut al risc que suposa pel venedor el tracte amb aquest tipus de persones, generalment provenint de països de l'antic bloc soviètic, i que en el moment d'efectuar l'intercanvi de bitllets no dubten en emprar la violència si comproven que el venedor porta els diners, però és reticent a lliurar-los, o creuen que poden ser descoberts. Normalment són grups altament especialitzats i amb una jerarquia gairebé militar, que empren identitats falses i utilitzen robes elegants i vehicles d'alta gamma per tal de causar una bona impressió al venedor, fent-se passar per homes de negocis o inversors importants. Si l'intercanvi de bitllets s'arriba a realitzar, el venedor comprova, quan ja és massa tard, que els bitllets són falsos o que la majoria d'ells són retalls de paper. Si mai algun ciutadà rep alguna proposició d'aquesta mena, és important que contacti amb el Servei de Policia de manera immediata.

Escaldes-Engordany, 09 de juny del 2008.