El Cos de Policia d’Andorra té una llarga tradició de cooperació policíaca internacional.

Aquesta cooperació s’ha formalitzat amb la signatura de dos protocols de cooperació amb el Cuerpo Nacional de Policia i la Guardia Civil espanyols.

Els protocols abasten qüestions operatives i d’intercanvi d’informacions com qüestions relatives a la formació. Això ha permès per un costat culminar importants operacions conjuntes contra la delinqüència organitzada i també que el Cos de Policia d’Andorra rebi formació de gran qualitat prop d’unitats especialitzades d’ambdós cossos ja sigui desplaçant funcionaris a Espanya o bé organitzant cursos al Principat on participen un nombre més elevat de funcionaris andorrans.

El Cos de Policia d’Andorra i diferents cossos de seguretat francesos estan en tràmits de signar convenis de cooperació similars.

INTERPOL (ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DE LA POLICIA CRIMINAL)

INTRODUCCIÓ

L’any 1987, el Principat d’Andorra es va adherir a l’Organització Internacional de la Policia Criminal Interpol (OIPC-Interpol). L’OCN Interpol Andorra forma part de la direcció del cos i el director de la Policia és el responsable de les funcions inherents a aquest càrrec i és el cap de l'Oficina Central Nacional d'Interpol. El Principat té una necessitat específica pel que fa a la cooperació internacional policial a causa de la seva situació geogràfica. Existeix un contacte funcional directe entre els responsables de l’OCN i les unitats operatives, especialment amb la Unitat d’Investigació, que assumeix la prevenció i la repressió directa del crim organitzat.

FUNCIONS D’INTERPOL

La seva funció és assegurar i desenvolupar la mútua cooperació policíaca internacional, tenint sempre en compte la necessitat de vetllar pels drets humans i de promoure la creació de serveis susceptibles de fomentar la prevenció i la repressió d’infraccions. La cooperació es basa en principis de: - respecte de la sobirania nacional: queda exclosa la possibilitat d’unitats operatives d’Interpol amb el poder d’actuar fora del territori nacional - no-intervenció en assumptes que revesteixen caràcter polític, militar, religiós o racial.

Altres principis no menys importants són que la cooperació no s’ha de veure limitada per les barreres lingüístiques (els quatre idiomes oficials d’Interpol son l’anglès, l’àrab, el francès i l’espanyol) o geogràfiques, i que tots els països membres tenen els mateixos serveis, drets i obligacions. Tots els serveis dels estats encarregats d’enquestes criminals (Policia, Gendarmeria, etc.) poden cooperar amb els seus homòlegs d’altres països membres, via Interpol.
Interpol és un centre de coordinació que lluita contra la delinqüència internacional, així doncs la cooperació s’ha d’aplicar a casos que tinguin caràcter internacional.

ESTRUCTURA D’INTERPOL

Actualment Interpol agrupa 181 països membres, i un equip de policies de tot el món que treballa a la seva seu. La seva estructura ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Interpol té dos òrgans deliberants que es reuneixen periòdicament per a la presa de decisions i la supervisió: l’Assemblea General i el Comitè Executiu.

La institució suprema de l’Organització és l’Assemblea General, composta per delegats designats pels governs dels països membres. L’Assemblea es reuneix un cop per any per prendre totes les decisions de principi importants, relatives als mètodes de treball, a les finances, als mitjans de la cooperació i al programa de treball.
El Comitè Executiu, que es reuneix tres cops per any, vetlla per l’aplicació de les decisions de l’Assemblea General.
L’òrgan administratiu i tècnic permanent de l’organització és el Secretariat General situat a Lió (França), i a cada país membre és l’Oficina Central Nacional (OCN o BCN).

MITJANS TÈCNICS PER A L’INTERCANVI D’INFORMACIÓ

Tots aquests intercanvis d’informació són possibles gràcies a la nova xarxa de telecomunicacions d’Interpol (I-24/7), de cobertura mundial i totalment autònoma. Mitjans tècnics que permeten intercanvis d’informació ràpids, fiables i segurs que existeixen a les OCN. Però Interpol a més conserva informàticament les informacions sobre persones, objectes robats i assumptes i/o casos.

Les OCN que envien dades utilitzant l’estació central de telecomunicacions situada al Secretariat General, poden decidir els elements que s’enregistraran en la base de dades informàtica i també determinar quins països membres tindran accés a aquestes dades.
Fins i tot es pot fer que només tingui accés a una informació una sola persona del país destinatari (si aquesta és l'única que disposa del sistema de desxiframent).
La xarxa permet en pocs segons de difondre un missatge a tot el món i fins i tot enviar fotografies i empremtes digitals (xifrades si és necessari) A més disposa d’un sistema informàtic que permet realitzar recerques automatitzades de la base de dades d’Interpol.

El 80% dels missatges d’Interpol són enviats per països membres d’Europa. Per això l’any 1986, el Secretariat General va crear el Secretariat Europeu (SE), que tracta exclusivament els problemes particulars d’aquesta regió. Aquesta estructura té el rol de conferència regional europea, i elabora estudis dels problemes de criminalitat específica.
L’any 1988 es va afegir al SE una funció de lligam, per esdevenir el despatx de lligam europeu. Els serveis que assumeix aquest despatx entre altres són la informació, l’ajut jurídic i tècnic de les enquestes criminals en els països europeus. En efecte l'organització de la Policia, la formació, l’estructura, els mètodes de treball, el material, i la tecnologia utilitzada varien considerablement d’un país membre a un altre.
Aquest ajut és extremament important, particularment per als nous països membres.

Els serveis que aporta Interpol són accessibles a tots els funcionaris de policia de qualsevol dels estats membres. No treballa aïlladament, és una organització oberta que es nodreix del treball de tots els policies.

interpol@andorra .ad